Contes tradicionals? Exemple d'adaptació

Avui en dia hi existeixen molts contes tradicionals infantils, però ens hem fixat en com són en realitat aquests contes?

Per a respondre a aquesta pregunta dins del nostre blog podreu trobar una adaptació feta per nosaltres del conte de la Bella dorment. 

El regne dorment

Hi havia una vegada una Reina i un Rei que van tenir un fill, el príncep Philip, un nen de cabells marrons i rostre dolç. El dia que el va presentar a tot el poble, va convidar a tots i totes les fades que hi havia en el regne, però es va oblidar de la més poderosa i la més dolenta. Encara i així, tres dels follets van apropar-se al nadó i li van atorgar tres poders, fortalesa, humilitat i bellesa, però aquesta va presentar-se al castell i va imposar sobre el futur del petit, una maledicció “quan compleixis els setze anys et punxaràs amb una filadora i moriràs”. Un dels follets va apropar-se de nou i va rectificar l’encanteri “quan et punxis amb la filadora quedaràs dormint durant cent anys”.
El príncep va créixer i totes les filadores havien desaparegut del regne, ja que el seu pare i la seva mare volien evitar que l’encanteri es fes realitat. Però el dia que va complir els setze anys, el príncep va pujar a una torre on ningú pujava des de fa molts anys i, allà, hi havia un servent que desconeixia la prohibició imposada pel Rei i la Reina i, estava filant. Per curiositat, el príncep Philip li va demanar que li ensenyés a filar. A continuació, el príncep va seure al costat del servent i en començar a filar, es va punxar el dit i va caure adormit a terra.

Els metges i mags del regne van acudir ràpidament però cap d’ells podia fer res. Els fats van anar amb al palau a fer costat als reis i van proposar-li dormir amb el príncep per així, quan despertés, estarien amb ell, i així va ser. Tot el castell estava silenciat i adormit, semblava que el temps s’hagués parat i, fora del castell, semblava créixer un bosc i unes plantes gegants que el rodejaven i el deixaven ocult del món.

En passar cent anys, una noia que es deia Aurora i que li encantava muntar a cavall i cantar cançons, corria al galop del seu cavall darrere d’un porc senglar fins a arribar al costat del palau soterrat en el bosc. La princesa, en veure tantes plantes i tants arbres, va baixar del seu cavall i va treure una espasa que guardava al cinturó del seu vestit verd i es va fer camí. Cansada de continuar obrint camí i no veure-hi res, va armar la seva espasa i el va veure, un castell. El pont llevadís estava baixat i li permetia l’entrada. Va endinsar-se en el castell i va veure que tothom dormia.

L’Aurora va començar a cridar “desperteu, desperteu!” una i una altra vegada. Va seguir investigant pel castell fins a arribar a una porta tancada, la va obrir i va veure com allà dintre hi dormia un jove, de la seva mateixa edat, en un llit amb una rosa a la mà. Va quedar sobtada, era molt guapo i tenia un rostre que esbossava pau i tendresa, “per què estàs dormint i no us lleveu?”, pensava trista. Va intentar despertar-lo de totes les formes, va fer-li pessigolles, el va cridar, li va moure el cap i les mans, però no hi havia manera. Així que va seure al seu costat sense saber que fer. En caure la tarda, va quedar adormida al seu costat, cansada de l’esforç que havia fet fins a arribar-hi allà i, sense adonar-se, va posar la seva cara a sobre del pit del príncep Philip. En aquell moment, el cor del príncep va iniciar un batec més fort, com si d’un timbal és tractés, va moure els dits de les mans, els dits dels peus i va obrir els ulls lentament.

A continuació, va notar el pes d’alguna cosa al seu pit i en mirar avall la va veure, “una noia?” va pensar confós. A poc a poc es va reincorporar i en mirar-la adormida al seu pit, la va apartar al delicadesa i es va apropar a ella amb curiositat fins a tenir-la tan a prop que sentia la seva respiració junt amb la seva. L’Aurora va obrir els ulls i en veure’l tan a prop i despert es va quedar sobtada perquè tenia uns ulls preciosos, blaus com el mar i al ajuntar-se amb els seus, del color de la mel, van quedar mimetitzats.
En aquell moment, va despertar tot el castell i el Rei i la Reina van córrer a veure al seu fill preocupats. En veure aquella escena que va ser interrompuda es van alegrar molt, aquell mateix dia, es va celebrar una festa en honor al seu fill i a Aurora, la que per aquell moment, era una molt bona amiga del príncep Philip. Des d’aquella dia sortien a muntar a cavall junts cada dia i feien grans passeigs pels boscos on reien i cantaven.